Març - El Gènere

Durant tot aquest mes de Març tractarem el tema del gènere, esperem poder-vos fer reflexionar, veure altres perspectives i que la cosa sigui recíproca. Com ja sabeu aquests darrers dies ha sigut Carnestoltes, el temps en que tothom es disfressa i fa gresca, i tot mirant alguns catàlegs d’Internet per agafar idees vaig donar-me compte de la diferència que hi ha entre les disfresses pensades pels homes/nois i les disfresses pensades per dones/noies i vaig decidir buscar amb més profunditat. Buscant per Internet eren poques les disfresses de dona/noia que no anaven amb una faldilleta molt curta, en canvi en les disfresses per home/noi la varietat era molt més gran. Després de veure això vaig pensar que potser sols era perquè Internet era així, i vaig dir que em fixaria com es vestia la gent jove durant les festes de carnaval. La conclusió que en vaig treure va ser la mateixa (tot i que no tant marcada): moltes dones/noies vestien faldilleta curta i samarreta ensenyant el melic, i entre els homes/nois n’hi havia pocs que anessin destapats, o amb poca roba. Un cop llegit l’article us vull fer unes preguntes per conèixer que n’opineu vosaltres: -Què us sembla aquesta diferència entre les disfresses d’uns i altres? -Creieu que és un problema que hi hagi aquesta diferència, a què es pot deure aquesta diferència? I qui és o són els causants? -Com es podria solucionar aquesta diferència? Recordeu que ningú us obliga a contestar, però si ho feu respecteu sempre les opinions dels altres. Salutacions i fins aviat.

Sovint aquestes cames no s’associen a una noia. Les veuen i diuen (o pensen): “ui, tens molts pèls”. I jo em pregunto, “molts pèls? Tinc els que tinc... ni més ni menys”. Què ens ha passat per a que acabi sorprenent-nos allò natural? I hagués dit “normal” si no fos que hem anormalitzat fets tan simples com que a les dones, també ens creixen pèls a les cames, i a les aixelles, i al cony, i a tots els llocs. El normal ara són les cames suaus i brillants en les dones, i si no hi torbem això, alguna cosa dins nostra sembla que no encaixi... que quedi fora de lloc. No em sento menys dona per no afeitar-me o arrencar-me els pèls de les cames. I alguns o algunes utilitzarien la paraula “femenina” en aquesta frase, però aquesta és també una paraula horrible. Què vol dir ser femenina? Què és ser femenina? Més enllà del gènere de les paraules, les persones no som ni femenines ni masculines: som persones. El fet d’agrupar una sèrie de valors i connotacions en una etiqueta com és “femení” o “masculí” té com a resultat l’encasellar-nos en aquests grups, sentint-nos fóra de lloc si no encaixem en cap i fent-nos creure que alguna cosa està malament en nosaltres si la nostra etiqueta no entra en consonància amb la nostra anatomia. No intento donar grans tombs, simplement fer que ens qüestionem algunes coses tan senzilles com què passa quan es desnaturalitza una cosa tan senzilla com el fet que les persones estem recobertes de pèls, i aquests ens creixen (i ho seguiran fent) per moltes vegades que els arranquem. Amb això no vull dir que trobi antinatural depilar-se, afeitar-se, ni res similar. Cadascú te el seu cos, amb els seus pèls i els seus gustos, de manera que és lliure de fer-ne d’ells allò que més li convingui; ara bé, no trobo just que pel fet de no seguir l’actual normalitat, allò natural es vegi com a estrany. No depilar-me no em fa ser millor ni pitjor dona que qualsevol de les altres, però si que estic més posada en dubte, inclús per altres dones (a qui els creix el pèl! Oh!) que es depilen. I jo em pregunto, els qui diuen que tinc molts pèls a les cames... Amb quines em comparen? Potser amb les depilades?

Sabeu quina diferència hi ha entre un homicidi i un assassinat? Segons l’Institut d’Estudis Catalans, assassinar significa “matar (una persona) amb premeditació i traïdoria”, en canvi un homicidi és la “mort causada a una persona per una altra”, és a dir, sense tenir-ne la intenció. Després d’aquest incís, us proposo que feu un exercici de reflexió: què pensaríeu si una noia hagués estat assassinada per un noi que havia conegut hores abans per haver dit que no volia tenir relacions sexuals amb ell i el jurat POPULAR hagués considerat que havia estat un homicidi? Això són fets reals: una jove de Pamplona ser assassinada per un noi per aquests motius, i el jurat popular va concloure que era un homicidi raonant que ja se sap què hi va a fer una dona puja si puja a casa d’un home, i que no es pot dir que no. I ara jo em pregunto, algú del jurat va ser capaç de posar-se a la pell de la noia i parar-se a pensar un moment si tenia alguna cosa de racional tot allò? Estic segura que no. Perquè no hi ha excuses que valguin, i quan es tracta d’una víctima hem de ser conscients que cap acte de violència és vàlid en cap situació. Si aquest jurat va defensar l’assassí significa que la societat és capaç de deixar passar qualsevol tipus de violència, ja sigui de gènere, entre amics o amigues, sigui qui sigui. Hem de ser conscients que hi ha coses que no es poden acceptar i que sigui quin sigui el problema causat a la víctima, sempre se l’ha de recolzar. Perquè amb la violència no s’arriba enlloc. TOLERÀNCIA 0 a la violència. Respecte el fet de dir que no a voler tenir relacions sexuals, a Estats Units s’ha creat una campanya anomenada “No means no” (No vol dir no) amb l’objectiu d’encoratjar les víctimes a presentar-se a denunciar la violació i delictes sexuals i assegurar-los que els serveis especialitzats i de suport estan disponibles per a elles.